L'any zero: de la catequesi a l'espectacle

Antoni M. Vilarrubias: Els Pastorets no són un fòssil

La ponència ha desgranat els Pastorets des d'un punt de vista històric i documental. Vilarrubias ha explicat que els Pastorets coordinen 3 elements:
a) L'element bíblic (Josep i Maria)
b) L'element popular-costumista (els pastors)
c) L'element teològic: enfrontament bé-mal (àngel-dimoni)

Desgranant aquests tres eixos, ha comentat els següents punts:

a) L'element bíblic
No hem d'entendre els textos bíblics literalment, sinó al·legòricament, ja que es van escriure així per adaptar-los a la mentalitat de l’època: amb exemples i símbols, adequats a la manera de pensar del Pròxim Orient, no pas amb la mentalitat greco-romana, més racional. El ponent ha analitzat diversos passatges evangèlics (la resurrecció del fill de la vídua de Naïm, la resurrecció de Llàtzer, l’expulsió dels mercaders del Temple, l’entrada de Jesús a Jerusalem el diuemnge de Rams, l’elecció del dijous i divendres abans de Pasqua per acumular en un moment d’alt valor simbòlic tot el procés contra Jesús)… i ha comentat conceptes com l’esterilitat o la virginitat, que a les Escriptures tindrien també un component al·legòric més que no pas literal. Ha suggerit que a les representacions de Pastorets es podria distribuir un opuscle situant l’acció en el marc bíblic i comentant-la de forma adient, i també la conveniència que un expert en la matèria expliqués el significat dels elements bíblics a aquells membres dels diferents grups que hi tinguin inquietuds o vulguin aclariments. En tot cas, ha postulat que en les representacions convindria reforçar el paper de Josep i Maria, que sovint queda "descolorit" respecte als personatges que representen els altres dos elements.

b) L'element popular (costumista, còmic)
Els personatges dels pastors reflecteixen l'actualitat des d’un punt de vista costumista, amb referències iròniques, volgudament anacròniques en el marc de la ficció, que fan referència al moment en què els Pastorets van ser escrits. Per això, en molts casos, el referent social correspon a una Catalunya rural, amb al·lusions difícils d’interpretar des de la realitat d’avui. Per això el ponent proposa actualitzar els textos dels pastors perquè al·ludeixin (això sí, sempre amb elegància, amb humor i educació) a l'actualitat política i social, com ja es fa en alguns Pastorets (exle: les “garrofes” de Berga, i altres).

c) L'element teològic (enfrontament Bé-Mal)
Els diàlegs entre àngels i dimonis soler contenir uns continguts d’abast teològic, de vegades complexos, i en tot cas de caire molt teòric, que poden fer pensar que els conceptes de Bé i de Mal pertanyen a un àmbit celestial, allunyat de la terra. El ponent considera que també en aquest punt convindria adaptar els textos originals perquè ajudin a fer entendre que els conceptes de Bé i de Mal són vius, inherents a cada persona, i els associïn a la realitat del món d’avui, relacionant el Mal amb problemes com els genocidis, la guerra, la intolerància, etc., i el Bé amb valors humans a potenciar, com és ara la solidaritat, el compromís o el pacifisme, entre altres.

Tots els Pastorets que es fan avui són vàlids. No són un fòssil. Però justament perquè no es fossilitzin, per fer-los més vius i dinàmics, caldria actualitzar i donar sentit a aquests tres elements, a fi que reflecteixin la realitat d'avui i transmetin uns valors que facin veure que els Pastorets ens parlen de realitats d’avui i de sempre, amb una clara projecció de futur.

(actualitzat el 23/03/2009)