Foc i Pastorets

El totmataro.cat es fa ressò del correfoc que va pràcticament tancar el congrés de Pastorets (el tancament final va ser al sopar dels congressistes). Podeu trobar la notícia aquí.

El foc a escena

Amb la sala plena en Jordi Pesarrodona va deixar-nos clar que el “foc sempre crema” per tant tota precaució és poca a l’hora d’utilitzar-la.



Tot seguit va explicar-nos la diferència de pirotècnia que hi ha entre la provinent de Xina i la del Quebec, aquesta darrera molt més segura i atractiva. Entre tant els assistents anàvem veient i coneixent les característiques de tota una gama de flaixos, trons, sortidors … en imatges projectades.

Entre efecte i efecte, no és anar recordant que la imaginació és la clau de tot projecte escenogràfic però que els experiments mai els hem de fer sense assessorament o de la mà de persones coneixedores del àmbit en que treballem, ja siguin les empreses de pirotècnia o el gas, entre altres.

Per acabar la xerrada teòrica va parlar d’altres elements que es poden incorporar als espectacles teatrals com els elements de màgia o el treball de les sensacions a través de les olors.

Finalment van anar al terrat, on varem gaudir en directe de molta de la pirotècnia que ens havia explicat. Les preguntes i el temps van fer-nos fora, però segur que d’aquí en podria sortir un curs de pirotècnia i efecte especials.

En escenografia tot s'hi val?

En escenografia tot s'hi val?
Com han de ser els Pastorets del futur?
Decorats de paper pintats, realitat, tradició o història?
Tot s'hi val? Els Pastorets tenen límits?

Uns 80 congressistes van assistir a la ponència dedicada a l'escenografia, fet que demostra la importància i interès que aquest tema va tenir pels assistents.

Josep Ciudad

Ens va parlar de l'escenografia a la italiana, de la seva llarga experiència als Pastorets de Mataró, i dels començaments de TV3.

Dóna molta importancia al fet que l'escenografia va lligada a una bona il·luminació.

I una de les moltes coses que va recalcar és que en el teatre mai s'ha de perdre la il·lusió.

Toni Grane

Ens mostrà uns dissenys en maqueta de decorats d'en Josep Ciudad, com exemple dels treballs que cal portar a terme abans de la seva creació.

Tot seguit ha fet una sèrie de ressenyes que ens diuen que l'escenografia envolta tot el context teatral.

Degut a la problemàtica actual de la falta d'escenògrafs que treballin en paper i pintant decorats, es molt important la incorporació de nous elements.

I com a conclusió ens diu que en escenografia tot s'hi val

Toni Doy

Comenta que és molt interessant una bona planificació sobre la proposta a realitzar, abans de l'execució del projecte

També ens diu que en l'escenografia tot s'hi val, i que cal tenir en compte tots els conceptes que hi participen, involucrant la part tècnica, direcció i interpretació.

Torn de preguntes

Ja en el torn de preguntes el primer del què ens vàrem donar compte és que el temps se'ns tirava a sobre, constatant així que en una altra trobada hauríem de dedicar més espai a l'escenografia

Consultes sobre diferents temes, incorporació de projeccions, cossos corporis i altres temes, vàren fer pronunciar-se als tres ponents.

Una anècdota o punt aa destacar, tenint en compte que la majoria dels grups assistents fan servir decorats de paper. Un motiu de preocupació a més de la falta de poder-hi incorporar nous decorats, per la falta de professionals que es dediquin a pintar, és com es treu la pols dels mateixos. L'experiència d'en Josep Ciudad va dir que la millor manera de fer-ho és amb enciam o escarola. Sorpresa per aquesta resposta, però que de ben segur que tots els assistents ho probaran!

Pep Andreu Buch: Un país de pastorets

Avui ha aparegut publicat a El Punt un article de Pep Andreu Buch, periodista, presentador i escriptor, i un dels moderadors del congrés. Us el podeu baixar també en format PDF d'aquí.

TotMataró.com: "Els Pastorets aposten per 'seguir evolucionant' sense oblidar el 'caràcter propi'"

El TotMataró recull un extens article, crònica del congrés que ja s'ha celebrat aquest cap de setmana.

Fer real l’inexistent

Durant tres hores els 50 congressistes que han triat el taller de maquillatge, han seguit les explicacions teòriques i pràctiques a càrrec de Clàudia Senserrich, maquilladora teatral, en col·laboració amb alumnes de l’escola de maquillatge Montserrat Fajardo.

En el taller ens han explicat la importància del maquillatge teatral, per aconseguir una posta en escena on es destaquin els trets facials que es considerin necessaris per poder transmetre els sentiments i les emocions desitjades en cada moment.



Hem pogut comprovar com transformàvem un home i una dona en un diable , com una noia jove es convertia en una anciana plena d’arrugues o com uns nens esdevenien follets i nimfes. Però a més a més ens ha ensenyat com calia fer un maquillatge natural ; és a dir com havíem de maquillar una cara per aconseguir que l’espectador copsi els trets més significatius de la seva expressió.

Aquesta transformació o potenciació , ho han aconseguit amb noves tècniques i materials, així hem pogut comprovar els efectes de la carn postissa, els pigments de color o el làtex. però també ens ha ensenyat com utilitzar materials mes coneguts com el màstic o l’aigua color

L’ús de materials coneguts com la tela que ha utilitzat per fer les celles d’un àngel ens porta a una de les principals conclusions del taller : si be és necessari conèixer la tècnica i els nous materials cal posar-hi tota la imaginació per aconseguir els resultats més increïbles i sorprenents.

L'any zero: de la catequesi a l'espectacle

Antoni M. Vilarrubias: Els Pastorets no són un fòssil

La ponència ha desgranat els Pastorets des d'un punt de vista històric i documental. Vilarrubias ha explicat que els Pastorets coordinen 3 elements:
a) L'element bíblic (Josep i Maria)
b) L'element popular-costumista (els pastors)
c) L'element teològic: enfrontament bé-mal (àngel-dimoni)

Desgranant aquests tres eixos, ha comentat els següents punts:

a) L'element bíblic
No hem d'entendre els textos bíblics literalment, sinó al·legòricament, ja que es van escriure així per adaptar-los a la mentalitat de l’època: amb exemples i símbols, adequats a la manera de pensar del Pròxim Orient, no pas amb la mentalitat greco-romana, més racional. El ponent ha analitzat diversos passatges evangèlics (la resurrecció del fill de la vídua de Naïm, la resurrecció de Llàtzer, l’expulsió dels mercaders del Temple, l’entrada de Jesús a Jerusalem el diuemnge de Rams, l’elecció del dijous i divendres abans de Pasqua per acumular en un moment d’alt valor simbòlic tot el procés contra Jesús)… i ha comentat conceptes com l’esterilitat o la virginitat, que a les Escriptures tindrien també un component al·legòric més que no pas literal. Ha suggerit que a les representacions de Pastorets es podria distribuir un opuscle situant l’acció en el marc bíblic i comentant-la de forma adient, i també la conveniència que un expert en la matèria expliqués el significat dels elements bíblics a aquells membres dels diferents grups que hi tinguin inquietuds o vulguin aclariments. En tot cas, ha postulat que en les representacions convindria reforçar el paper de Josep i Maria, que sovint queda "descolorit" respecte als personatges que representen els altres dos elements.

b) L'element popular (costumista, còmic)
Els personatges dels pastors reflecteixen l'actualitat des d’un punt de vista costumista, amb referències iròniques, volgudament anacròniques en el marc de la ficció, que fan referència al moment en què els Pastorets van ser escrits. Per això, en molts casos, el referent social correspon a una Catalunya rural, amb al·lusions difícils d’interpretar des de la realitat d’avui. Per això el ponent proposa actualitzar els textos dels pastors perquè al·ludeixin (això sí, sempre amb elegància, amb humor i educació) a l'actualitat política i social, com ja es fa en alguns Pastorets (exle: les “garrofes” de Berga, i altres).

c) L'element teològic (enfrontament Bé-Mal)
Els diàlegs entre àngels i dimonis soler contenir uns continguts d’abast teològic, de vegades complexos, i en tot cas de caire molt teòric, que poden fer pensar que els conceptes de Bé i de Mal pertanyen a un àmbit celestial, allunyat de la terra. El ponent considera que també en aquest punt convindria adaptar els textos originals perquè ajudin a fer entendre que els conceptes de Bé i de Mal són vius, inherents a cada persona, i els associïn a la realitat del món d’avui, relacionant el Mal amb problemes com els genocidis, la guerra, la intolerància, etc., i el Bé amb valors humans a potenciar, com és ara la solidaritat, el compromís o el pacifisme, entre altres.

Tots els Pastorets que es fan avui són vàlids. No són un fòssil. Però justament perquè no es fossilitzin, per fer-los més vius i dinàmics, caldria actualitzar i donar sentit a aquests tres elements, a fi que reflecteixin la realitat d'avui i transmetin uns valors que facin veure que els Pastorets ens parlen de realitats d’avui i de sempre, amb una clara projecció de futur.

(actualitzat el 23/03/2009)